Bregagliotto, Home, a-GRit

Ün pais dalonc

14 novembre 2018

Di Silvia Corfu.

La Fei Jen l’era riväda ent quel pais dalonc in riva e l’oceano Atlantico d’aton incura ca l’albar davant la ciäsa e al restorant da se bap l’era giald quasi aranc. Ma quel dì là, dal quint ram da quel‘albar gigante l’avdèa dalonc sura i tec da lan ciäsa, fin el porto indua ca i pescadur i tragèan ent lan si barca dopo veir pascaa par uran e uran e partir da la duman preist.
Dalonc ent al caligh as avdèa er ün faro: ün altar gigante-fantasma, l’à panzaa la Fei Jen. Parcié ca se nono, incura ca lee e la si famiglia i vèan giü da fugir da nöc, ai vèa dic: “Grigna mia Fei Jen; t’avdarà incusa ca ien bii i albar da la Muntagna d’or; ien talmente alt c’as pudess as rampicär par üna sadmana senza rivär sü la cima!”
Al nono al vèa er dic ca la gent da la Muntagna d’or i’èran giganti da la pel blanca tanco i mort subalì ent lan fossa d’invern e ca la plöiva da quel pais la lüsciva tanco diamant. Ma sün quel’albar senza föia e sot üna plöiva gelta, gelta la Fei Jen l’à panzaa cal nono nul vèa propi mia giü rasgiun e as dumandäva parciè ca se bap al vèa decis d’indär propi e stär là indua ca ogni dì al temp l’era listess; s’al pluèa mia, al vèa pena pluü o la plöiva l’era dree e gnir. Al bap l’era rivaa tanci agn prüma e al vèa zaraa ün restorant, al New Lotus Café e, tüt la famiglia  laurèa par fär indär inavant al restorant.

La Fei Jen, sül quint ram da quel’ albar l’à töc ora da la gaiofa i panei fac cun peil da ciävra, leivra, fuin e pony da muntagna ca se nono ai vèa ragalaa par ca l’à possa disagnär e pitürar tϋt lan meraviglia da quel pais növ. La carta ca l’à vèa lasciaa ent ϋna sfesa da l’albar l’era ümda e l’à pruaa e la fär sciügär sot al capotin növ ca se bap ai vèa fac trär ent quela duman parcié ca l’era dumenga e al bap al vèa dic ca l’era d’indär in baselga.

Ent la baselga di giganti indua ca du sadmana prϋma lee, si sor e al se frärin pü pit i vèan inscuntraa al manistar e la si dona. Al se frärin incura ca l’avdü quel grand om e quela dona cun i cavei da föch à se zupaa dadree si sor; invece la Fei Jen l’à giü al curagi d’acetär al ragal dal manistar e er da ringraziär. In quisto libar, l’à dic al manistar, le ent la storia da Gesú ca in quisto pais al gnirà al voss mear amigh. Sci, l’à dic al bap, i me fanc i vessan da fär cagnuscenza cun Gesú, specialmente tü, Fei Jen! Ma quel’om ca cumandäva: “Cor mia, camina! Giüda la mama e lavär gió i piat! Ziga mia te frär! Va e lec! Stà sü!”
Saral propi se bap? Ent quel’ altar pais la mama la vèa üna fotografia dal bap sül cifun.

L’era üna fotografia veila ca fagèa avdeir ün om giuan, cun tanci cavei neir…
Quel’ om ca cumandäva e cal vèa pruibì ei fanc d’as rampicär sün quel’albar l’era palaa e veil! Al nono üna volta l’era corz dree cul se bachet e doi missiunari: ora di pè, al vèa vusgiaa e pö al vèa dic e la Fei Jen: “Fa ateziun da quel fatasma da Gesú e da qui oman ca beivan al se saung e mangan al se corp e pö i l’inciodan sünt’na crusc!”
Ci ca vèa rasgiun? Innura la Fei Jen l’à panzaa ca forsa la vess da pruär es rampicär fin sül sest ram indua c’as avdèa anca pü dalonc. Al füss giü la prüma volta.

Par rivär sül sest ram, l’era da stär sü in pé sül quint, fär ün salt verz al sest, al ciapär cui man e as trär sü. Pazzia ca ie à mia trac ent i me padüi, l’à panzaa la Fei Jen. Lan scarpina da dumenga cun saltär lan bandunaa i se pé e len partida sguland propi intant cal bap, üna taza da café in man, la gazeta e al diziunari ingleis sot al brac al gurdäva ora dal balcun e l’avdü lan scarpina e sgulär. Ma prüma cal fagess in temp e zarär l’üsc, la Fei Jen svelta tanco ün güsc l‘è ün po’ slisciäda, ün po’ crudäda gió dal sest ram, al capotin da dumenga uramai ruinaa e le partida curand tanco al vent verz al porto, dalonc, dalonc. Al bap ca curèa dree vusgiant: “Torna indree! Sa ie’t ciap, ie’t tai gió la teista!”

Quelan parolan al lan vèa dagià dicia er e doi mazola ca ün dì ai era gni in ment da trär sasc el balcun dal se restorant. I mac i eran fugì riand e la Fen Jen l’avdü ca er i clienti ent al restorant da se bap i vèan riü.

Notizie in tempo reale

Ci piace segnalare

«Florio vive» presenta: Jane Grey, allieva di Michel Agnolo Florio

John Florio

Domenica 31 ottobre, ore 10:30, chiesa di Soglio: culto a tema. Ore 12:00, ristorante Stüa Granda (Soglio): pranzo medievale, prenotazione entro mercoledì 27 ottobre a: info@florio-soglio.ch oppure info@stuagranda.ch.

Vignette bregagliotte

La vignetta della settimana

245125921_261410572556620_6083043437729832226_n

Per sorridere un po’.